Log in

A favor. En contra. De perfil. La complexitat de la Sobirania

  • Published in Carles Muñoz

L’Estat, mesura de tot. Dins d’un món on les gestions no són unipersonals i són organs col·legiats supranacionals els que prenen decisions, ens hem de preguntar quina és la força de la gent en els canvis socials, culturals i polítics.

La Unió Europea està composta per 28 països membres. El Parlament Europeu i la Comissió Europea són essencialment els seus organs institucionals de construcció i disseny del seu projecte comú, dins d’una sobirania compartida.

Espanya és part d’aquesta Unió Europea i té com a moneda l’Euro. Els dubtes al voltant de si una part d’un país membre s’independitza i segueix formant part de la Unió, crec que no responen tant a una qüestió política com econòmica i de continuitat de la seua integritat global. Potser allò possible és no poder deixar de ser part i no el quedar fora, com sovint es vol fer creure.

Som davant de la celebració de la Diada de l’onze de setembre. L’argument de que a Catalunya els que són a favor del canvi de l’estatu quo són un “puñado” de “radicales, antisistemas e independentistas”, quedarà per sempre esborrada de qualsevol titular o notícia de premsa al món.

La frase que ho resumeix tot s’ha dit per part d’un Conseller del govern: “necessitem el referéndum per sobreviure, per subsistir. Ens sentim amenaçats en la nostra pròpia existència”. Davant d’aquesta proposició cal fer una radiografia dels que participaran en la manifestació cívica de l’onze de setembre a Barcelona: gent de tot l’espectre ideològic possible, de totes les edats possibles, de classes socials diferents i fins i tot de contraris a la independència, però necessitats d’ella.

Anys i dècades fa que hi ha una mancança de llibertat democràtica en la relació entre les diferents llengues i cultures a l’Estat Espanyol. La frase de “la meua pàtria és la meua llengua”, no és patrimoni de cap parlant de cap llengua del món, és senzillament una expressió d’una adhesió inquebrantable a una manera d’entendre i comprendre el món.

El respecte als parlants d’una llengua sense estat propi, només es veu possible si al darrere hi ha una nació que els reconeix tots els drets lingüístics de qualsevol llengua amb estat propi. En cas contrari cal aconseguir l’Estat, per preservar la llengua.

Cap autocrítica ni cap reflexió per reconduir res. Immobilisme de les parts a nivell dels seus legisladors. Cap dels parlaments enfrontats respectarà les decisions del contrari. Més enllà de l’argument de la constitucionalitat de les decisions preses, o del modus operandi a seguir, només serà la força d’una gran majoria incontestable la que decidirà si hi haurà o no urnes l’1 d’octubre i, el seu resultat avalarà les conseqüències a nivell del dret internacional i el posterior reconeixement dels Estats.

De cap manera és tolerable que l’estat central considere, assumible, l’ús de la força, per impedir exercir el dret més bàsic d’una democràcia, el dret de votar.

14°C

Mislata

Partly Cloudy

Humedad: 68%

Viento: 11.27 km/h

  • 23 Oct 2017 22°C 13°C
  • 24 Oct 2017 25°C 12°C

Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies usadas para la operación esencial de este sitio ya han sido establecidas. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information