Log in

L’Editorial del THE NEW YORK TIMES

  • Published in Carles Muñoz

La vida no és sempre monòtona ni els periòdics parlen només de la maleïda corrupció que destrossa la capacitat d’un país de ser exactament el que un país hauria de ser: una casa on tothom ha de col·laborar per mantindre el seu nivell de fortalesa i solidesa.

Els països, al món, poden esdevindre referents de solvència econòmica i benestar social o pel contrari miralls de taxes d’atur vergonyoses i llocs on la classe mitjana ha perdut qualsevol esperança de poder oferir als seus fills una vida millor de la que ells han rebut dels seus pares.

És cert que al debat polític de la res pública s’ha posicionat, al primer lloc, el debat de la plurinacionalitat de l’Estat. Però no hem d’oblidar que allò que més importa a la gent és obrir la nevera i poder fer el dinar. Obrir la finestra i trobar un pati de llums net i lluminós. Obrir la cartera i tindre diners en efectiu o al compte corrent per adquirir béns o senzillament sopar a qualsevol restaurant.

La trajectòria d’un país és com el trajecte d’un vehicle quan decideix triar en una bifurcació entre anar per la dreta o per l’esquerra. Sempre que hi han opcions, s’ha de triar una d’elles. Amb les persones ocorre un poc el mateix, s’ha de triar si viure tot sol o en parella, si tindre fills o no tindre’n, si treballar per compte propi o d’un altre, si ser monolingüe, bilingüe o políglota.

Una vegada ets major d’edat i tens capacitat jurídica plena per decidir per tu mateix, no val que et diguen què pots fer i què no. La capacitat i la responsabilitat del “què”, és teua i les prohibicions, ni individuals ni col.lectives, no tenen recorregut a llarg termini.

Els pobles són un sumatori de sentiments, de referents, de paraules i llur significat. La consciència, segurament, ho és tot. La proposició de ser lliures, d’aconseguir fites, de dibuixar un futur millor o diferent, és senzillament la capacitat de canviar l’statu quo de la realitat en la que vius. Si la roba et ve estreta o massa ampla, no et pots trobar a gust amb ella. Si la convivència amb aquells amb qui convius no et resulta satisfactòria, alguna cosa et caldrà fer per redreçar-la o per posar-li un punt i final.

Les decisions al voltant d’on vull anar, què vull menjar, amb qui ho vull fer o durant quan de temps vull fer-ho, les pren una de les parts que conviuen, però mai de la vida pot ser que desaparega la llibertat de decidir si es vol fer el camí en comú o si es vol començar un de nou en un moment donat.

La sobirania és un bé immaterial dels més importans de la història de la humanitat. No hi ha cap dubte que no es permetrà exercir el dret de decidir d’un poble, si, qui té el poder absolut per fer-ho, només articula l’argument de la indivisibilitat i la indissoluble unitat del seu territori. I eixa prohibició de deixar votar és precisament l’errrada més gran de qualsevol govern, la mostra més inequívoca de la por que té de l’emancipació que s’hi presenta com a repte.

I això és el que ens diu l’editorial del títol d’aquest article. Catalonia’s Challenge to Spain

18°C

Mislata

Clear

Humedad: 91%

Viento: 17.70 km/h

  • 21 Sep 2017 27°C 17°C
  • 22 Sep 2017 26°C 20°C

Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies usadas para la operación esencial de este sitio ya han sido establecidas. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information